PETIT RECULL DE TANKES


La sagristia

fa olor de fusta bona,

una olor seca,

fusta antiga de cedre,

olor d’ella, però amarga.

                                       Calor de dia,

                                       s’esvaïa de pressa

                                     i m’arribava

                                      la sentor del bosc aspra

                                      i la dels cabells d’ella.

Aquell paratge
un gran desmai ombreja

a primer terme

i un bosquet de savines

al fons, a mitja costa.

Quan neix l’albada

les gotes de rosada,

no evaporades

pels raigs de sol encara,

tot amb goig ho perlegen.

Llum tremolosa

que per moments semblava

 com condensar-se

en la llàgrima d’ella,

lliscant-li per la galta.