i mentre dorm el
poble
L’oriol canta
a dins l’espessa
fronda
de la noguera.
La marinada
el plomall de les
canyes
airós movia.
més que no pas volava
arran de terra.
raigs de sol es
filtraven
tot irisant-ho.
la sèquia corria
amb un murmuri.
Aquella mirada
tan distant i acerada
apareixia.







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada