HAIKUS I TANKES

(A partir de textos del llibre de Joana E. de M. Antònia Oliver)

Un temps de calma,

tot mollor i deixadesa,

ho empolsinava.

Suau aparença

coses esborradisses

d’aquell quiet somni.

El nin naixia

en nit de lluna plena

omplint ma vida.

Besà ma boca

besada suau, lleugera,

després profunda,

passió controlada,

em deixà aclaparada.

Pensaments no eren,

encara no els podia

posar el paraules,

sensacions fugaces

com vingudes de fora.

Queia la pluja,

una gran barrumbada,

els troncs sonaven.

Tot allò n'era calma,

una fúria quieta.

  
És aleshores

que sentí gran tendresa,

fonda molt fonda

per l’amor de ma vida

i era en Miquel que reia.

Era un capvespre

tranquil i ple de calma,

pluja menuda,

ben parsimoniosa,
Mozart acompanyava

Una nit clara

la lluna que era plena

brillant passava

per la volta celeste

tot dansant presumida.