HAIKUS I TANKES
(A partir de textos del llibre de Joana E. de M. Antònia Oliver)
(A partir de textos del llibre de Joana E. de M. Antònia Oliver)
Un temps de calma,
tot mollor i
deixadesa,
ho empolsinava.
Suau aparença
coses esborradisses
d’aquell quiet somni.
El nin naixia
en nit de lluna plena
omplint ma vida.
Besà ma boca
besada suau,
lleugera,
després profunda,
passió controlada,
em deixà aclaparada.
Pensaments no eren,
encara no els podia
posar el paraules,
sensacions fugaces
com vingudes de fora.
Queia la pluja,
una gran barrumbada,
els troncs sonaven.
Tot allò n'era calma,
una fúria quieta.
És aleshores
que sentí gran
tendresa,
fonda molt fonda
per l’amor de ma vida
i era en Miquel que
reia.
Era un capvespre
tranquil i ple de
calma,
pluja menuda,
ben parsimoniosa,
Mozart acompanyava
Mozart acompanyava
la lluna que era
plena
brillant passava
per la volta celeste
tot dansant
presumida.
