NADALA

Nadal s'acosta

i el cor d'il·lusió s'omple.

Guarnirem l'arbre

i amb suros i figures

farem un bell pessebre.

RECULL D'HAIKUS

Prop la ribera,

amb joncs coberts de seda,

ell s'hi amagava.

Poble en silenci,

silenci de les cases

i de les cambres.

Dins meu hi cerco

la fonda placidesa

dels dies grisos.

La pau jo cerco,

entre les oliveres

camí del poble.

El vent bramula,

en el cel seré brillen

estels de plata.

La veu ressona

en l'espera de l'alba,

en dur silenci.

La llarga espera,

la grisor de l'estança,

em consumia.

ALGUNES TANKES

Estimo els arbres

amb dibuixos de gebre,

l'espessa boira,

la quietud dels capvespres

vora la vella estufa.

Amb la nevada,

perquè el fred es distregui,

cusen els àngels

un suau coixí de plomes

tot cantant la nadala.



Pot ser la vida

un assolellat marbre

on suaus hi llisquen

amb molta senzillesa

tots els nostres misteris.

Verges de vori,

la música severa,

ànimes nostres

d'aquell passat espectre

i el futur del meu rostre.

Pel vell cimbori

un raig de sol penetra

en aquell temple,

cruament assenyala

els seus adormits rostres.

Sols passejàvem

a l'ombra violeta,

molt perfumada,

d'una vella glicina

fortament arrelada.

I miro aquest home que m'ha  estat tan familiar durant tants       anys que gairebé no el veig: en   Frederic, sempre tan ben vestit i encorbatat, només pendent de la feina, dels horaris, dels objectius, dels resultats, molt   sovint molt prop de l'estrès. Ara, jubilat, em sento alliberat, puc vestir informalment, sóc jo l'amo dels meus  horaris, de la meva agenda, puc dedicar-me plenament a les meves aficions; ara he iniciat activitats que mai hauria pensat poder fer. Tinc però alguna nova feina: sóc el “noi dels encàrrecs” de la família i dels amics.    –Que em podries fer aquesta gestió?-  Cap problema! Cap problema!. Espero que em tanta activitat no m'arribi ara l'estrès.

HAIKUS

A prop de l'aigua

els seus ulls verds brillaven

amb avidesa.

Bocabadada

bevia les paraules

més que escoltar-les.

Un raig de lluna,

entre l'espès boscatge,

suau es filtrava.

Clarors de l'alba

il·luminen l'estança

del vell refugi.

Xiuxiuejaven

aquelles caderneres

dins la pineda.

Alleugerida,

una emoció solemne

m'embolcallava.

Allí hi flairava

una fortor amorosa

com d'hivernacle.

Hi havia lliris

d'estams daurats i amples

i unes tulipes.

                            

RECULL D'HAIKUS

de Quim Surribas 

(taller de lectura i escriptura dels dilluns)

En el mar brilla

una rodona Lluna,

el moment màgic.

Sol de migdia,

que fas potents ombres,

la llum ens cega.

Triga la pluja,

el blau sense cap núvol,

puta sequera!

Guaitar la plana

com els ocells la miren,

sense vertigen!

Les fulles grogues

i vermelles en l'arbre,

i ja és octubre!

Una mirada

a la noia bonica,

oh!, estimada.

LA TEMPESTA

Després d'una llarga e incòmode nit a l'estació marítima del port de Maó esperant l'arribada del vaixell que m'havia de retornar a Barcelona; per fi, de bon matí i havent resistit la tempesta, el vaixell va arribar a port i varem poder salpar. El mar estava embravit com mai l'havia vist i el capità decidí canviar de ruta per evitar el nucli de la tempesta.

A poc d'allunyar-nos del port el vaixell va començar a moure's fortament, de babord a estribord, de popa a proa; tan aviat vèiem el mar deu metres per damunt nostre com davallava profundament.

Tothom s'arraulia on podia;  jo vaig estirar-me a coberta, l'aigua saltava pels aires, em semblava formar part d'aquell mar. Vaig tancar els ulls, em sentia com quan la mare de petit em gronxava en els seus braços i em vaig adormir.

Passades més de dues hores, al despertar-me, vaig anar a la cabina. Oh! Quin espant en mirar-me al mirall, havia envellit més de quaranta anys. Els cabells, les celles, les pestanyes, la barba ... s'havien tornat blanques. La sal de l'aigua de mar s'havia dipositat en el meu rostre.

HAIKU

 La vella cambra

netejava amb desfici

i amb gran tendresa.

TANKES

Tranquil capvespre,

una nit agradable,

temps serè i càlid,

el ponent prometia

un nou dia magnífic.

Queia la fosca

i als voltants de la casa

trencant silencis

una òliba cantava

molt prop de la finestra.

Cada vegada m'ensenyava coses noves: en les nostres passejades per la serra de Collserola, en Jaume, em feia veure les diferències entre l'estepa blanca, amb les seves flors color rosa que semblen de paper, i l'estepa borrera o l'estepa negra amb les seves flors blanques.

Un altre dia m'ensenyava com són de diferents les fulles i els aglans del roure, l'alzina o el garric. 

També contemplàvem sovint com s'enfilen i arrapen als troncs       l'heura i l'arítjol. 
M'explicava també com distingir un pi blanc, amb les seves pinyes còniques, i el pi pinyer de fulles més allargades i pinyes més grosses i arrodonides. 
Vaig aprendre també que l'arboç ens dona unes cireretes que són molt bones per fer-ne confitura i que de l'arç blanc en podem fer una tisana sedant i tonificant.



HAIKÚS


El vell gramòfon

acords feia i desfeia
amb melangia.

Amb la venjança
no es sent gens de dolcesa
però reconforta.

Aquell capvespre
d'humida melangia
tot ho amarava.

Una tarda em trobava sol en una pineda; m'havia ajagut sobre el llit de pinassa i somniava. Vesprejava i els darrers raigs de sol brillaven sobre el mar; els reflexos rogencs de la posta acaronaven els cabell rossos de la meva companya ataronjant-los, els seus ulls brillaven intensament.




L'aire fresc que pujava de la platja amb olor de mar, el vol de les gavines, el cel blau ...
Quin paisatge més preciós! Però ... quan he obert els ulls tot ha deixat d'existir.                      

TANKA

Dins el boscatge 

sembrat de bruc i espígol

ningú no hi veia

caracoles terrestres

blanques filles de  Gea.

                 

                       TRES HAIKÚS

Són els teus versos

la lleugeresa alada

de tes paraules.

Versos de flames

en un mar de silenci

encaren l'alba.

Passar les hores

en bona companyia

com recompensa.