CINC TANKES
Sovint jo penso
que bonic tot seria
si tots nosaltres
féssim totes les
coses
amb molta senzillesa.
Algú al cel vetlla,
de nit ens asserena,
ens acompanya
omplint de confiança
nostra ànima
indecisa.
Aquesta vida
que és suau i galanxona
però també dura,
et farà la traveta
i et faràs
genolleres.
en el seti estacada
prop la finestra,
quieta i entenbrida
sense llum a la
cambra.
No feia lluna
i només es sentia
el crit monòton
d’un xut en el
pollancre
prop de la font
groga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada