CINC HAIKUS

La polseguera

de finíssimes gotes

hi formen l’iris.

Tenen tendresa

els seus humits ullassos

i molt misteri.

Sota finestra

estesa a la llitera

amb ell somnio.

Aquella brisa

que suaument de nit entra

per la finestra.

La pelegrina

sobre aquelles espatlles

seques i ossoses.

RECULL D'HAIKUS


De matinada

i mentre dorm el poble

l’òliba canta.

L’oriol canta

a dins l’espessa fronda

de la noguera.

La marinada

el plomall de les canyes

airós movia.

L’ocell lliscava

més que no pas volava

arran de terra.

Entre el fullatge

raigs de sol es filtraven

tot irisant-ho.

Entre l’herbatge

la sèquia corria

amb un murmuri.

Aquella mirada

tan distant i acerada

apareixia.

TRES NOVES TANKES

És la carlana

dona misteriosa,

impenetrable,

greu, distant i cortesa,

amb la veu vellutada.

M’enlluernava

el sol d’aquella terra

aragonesa.

Els ulls em quetejava

durant la galopada.

La lucidesa,

la lluerna perduda

tan petitona,

en el fons de la fosca

eterna que ens envolta.

CINC NOVES TANKES



El núvol passa,

com canvia d’aspecte,

que n’és d’esplèndid

a l’hora de la posta

en aquell bell paratge.

He vist les noies

com seguen la civada

espitregades

sota un sol que il·lumina

el bonic espectacle.

Les dones seguen

sempre en segat les dones,

també veremen

i baten a les eres,

fins i tot fems apleguen.

Aquestes mosses

podrien ser molt belles

si assolellades

i amb les feixugues feines

aviat no es marcissin.

Quan tritllejava

l’anònima campana

es confonia

amb so de les esquelles

d’animals de pastura.

CINC TANKES





Sovint jo penso

que bonic tot seria

si tots nosaltres

féssim totes les coses

amb molta senzillesa.

Algú al cel vetlla,

de nit ens asserena,

ens acompanya

omplint de confiança

nostra ànima indecisa.

Aquesta vida

que és suau i galanxona

però també dura,

et farà la traveta

i et faràs genolleres.

I la marquesa

en el seti estacada

prop la finestra,

quieta i entenbrida

sense llum a la cambra.

No feia lluna

i només es sentia

el crit monòton

d’un xut en el pollancre

prop de la font groga.

         NOU RECULL DE TANKES



El riu travessa

de sud a nord el terme,

ha anat obrint-se

una gran barrancada

engorjada i molt fonda.

Quan hi ha fornada
se sent l'olor calenta
de pi que crema,
de pa acabat de coure
que ens fa venir gana.

.
                            

Quan cau la tarda

i suau es mou la brisa,

entre el fullatge

de xops i de pollancres,

xiulen les orenetes.

Un sol magnífic

que cada matí entra

per la solana

al fons del dormitori

i tot ho transfigura.

Amb ell m’arriben

els efluvis de l’horta,

de femta fresca,

trepadella segada

i del bestiar el farratge.

Les meves golfes

tenen efluvi propi

però no em molesta,

la sentor que perdura

fa molta companyia.

PETIT RECULL DE TANKES


La sagristia

fa olor de fusta bona,

una olor seca,

fusta antiga de cedre,

olor d’ella, però amarga.

                                       Calor de dia,

                                       s’esvaïa de pressa

                                     i m’arribava

                                      la sentor del bosc aspra

                                      i la dels cabells d’ella.

Aquell paratge
un gran desmai ombreja

a primer terme

i un bosquet de savines

al fons, a mitja costa.

Quan neix l’albada

les gotes de rosada,

no evaporades

pels raigs de sol encara,

tot amb goig ho perlegen.

Llum tremolosa

que per moments semblava

 com condensar-se

en la llàgrima d’ella,

lliscant-li per la galta.

HAIKUS I TANKES

(A partir de textos del llibre de Joana E. de M. Antònia Oliver)

Un temps de calma,

tot mollor i deixadesa,

ho empolsinava.

Suau aparença

coses esborradisses

d’aquell quiet somni.

El nin naixia

en nit de lluna plena

omplint ma vida.

Besà ma boca

besada suau, lleugera,

després profunda,

passió controlada,

em deixà aclaparada.

Pensaments no eren,

encara no els podia

posar el paraules,

sensacions fugaces

com vingudes de fora.

Queia la pluja,

una gran barrumbada,

els troncs sonaven.

Tot allò n'era calma,

una fúria quieta.

  
És aleshores

que sentí gran tendresa,

fonda molt fonda

per l’amor de ma vida

i era en Miquel que reia.

Era un capvespre

tranquil i ple de calma,

pluja menuda,

ben parsimoniosa,
Mozart acompanyava

Una nit clara

la lluna que era plena

brillant passava

per la volta celeste

tot dansant presumida.

                   TRES HAIKUS de GLÒRIA COLET PUIGVERD

Sona l'esquella,

la campana anónima

també tritlleja.

La senzillesa

sense la faramalla,

que n'es de bella!

                                       

                              

La senzillesa

   de transparent mirada

                             és la més bella.                           

TANKES  (amb textos de R. Llull i 
 Màrius Torres)


No cal que em parlis,
fes-ho sols amb paraules,
que pel cor nostre
són les millors paraules
i et daré el que em demanis.

(Tanka  de Amic Amat - Ramon Llull)

Com la boirina

quan ve la nit i s'aclofa,

o com la rima

d'una bonica estrofa

sentida i amorosa.

Com una cinta

en un mirall de plata,

com l'oreneta

que tot planejant vola

per sobre la verneda.

Com melodia

que la son ens acosta

o com la molsa

que per la font s'enfila

pintant de verd les pedres.

La melangia

així t'escau tan dolça

que per rendir-me

ornament no et caldria

per omplir-me de vida.

(Tankes de Cançó a Mahalta - Maius Torres/Meritxell Gené)