NADALA

Nadal s'acosta

i el cor d'il·lusió s'omple.

Guarnirem l'arbre

i amb suros i figures

farem un bell pessebre.

RECULL D'HAIKUS

Prop la ribera,

amb joncs coberts de seda,

ell s'hi amagava.

Poble en silenci,

silenci de les cases

i de les cambres.

Dins meu hi cerco

la fonda placidesa

dels dies grisos.

La pau jo cerco,

entre les oliveres

camí del poble.

El vent bramula,

en el cel seré brillen

estels de plata.

La veu ressona

en l'espera de l'alba,

en dur silenci.

La llarga espera,

la grisor de l'estança,

em consumia.

ALGUNES TANKES

Estimo els arbres

amb dibuixos de gebre,

l'espessa boira,

la quietud dels capvespres

vora la vella estufa.

Amb la nevada,

perquè el fred es distregui,

cusen els àngels

un suau coixí de plomes

tot cantant la nadala.



Pot ser la vida

un assolellat marbre

on suaus hi llisquen

amb molta senzillesa

tots els nostres misteris.

Verges de vori,

la música severa,

ànimes nostres

d'aquell passat espectre

i el futur del meu rostre.

Pel vell cimbori

un raig de sol penetra

en aquell temple,

cruament assenyala

els seus adormits rostres.

Sols passejàvem

a l'ombra violeta,

molt perfumada,

d'una vella glicina

fortament arrelada.

I miro aquest home que m'ha  estat tan familiar durant tants       anys que gairebé no el veig: en   Frederic, sempre tan ben vestit i encorbatat, només pendent de la feina, dels horaris, dels objectius, dels resultats, molt   sovint molt prop de l'estrès. Ara, jubilat, em sento alliberat, puc vestir informalment, sóc jo l'amo dels meus  horaris, de la meva agenda, puc dedicar-me plenament a les meves aficions; ara he iniciat activitats que mai hauria pensat poder fer. Tinc però alguna nova feina: sóc el “noi dels encàrrecs” de la família i dels amics.    –Que em podries fer aquesta gestió?-  Cap problema! Cap problema!. Espero que em tanta activitat no m'arribi ara l'estrès.

HAIKUS

A prop de l'aigua

els seus ulls verds brillaven

amb avidesa.

Bocabadada

bevia les paraules

més que escoltar-les.

Un raig de lluna,

entre l'espès boscatge,

suau es filtrava.

Clarors de l'alba

il·luminen l'estança

del vell refugi.

Xiuxiuejaven

aquelles caderneres

dins la pineda.

Alleugerida,

una emoció solemne

m'embolcallava.

Allí hi flairava

una fortor amorosa

com d'hivernacle.

Hi havia lliris

d'estams daurats i amples

i unes tulipes.