VACANCES A LA CERDANYA (setembre 1981)


Havíem anat a passar unes tranquil·les vacances a la Cerdanya amb els nostres tres fills,
la gran de cinc anys, la mitjana de tres i el petit de sis mesos. Feia un dia assolellat i vàrem
pujar fins el refugi de Malniu. Deixàrem el cotxe prop del refugi i ens acostàrem de l'estany.

Com que hi havia molta gent decidírem seguir un grup que per un corriol pujaven fins l'estany
superior (de Mal o de Guils). Asseguts prop de l'estany, els petits varen gaudir d'una bona
estona jugant i nosaltres veient-ho. Però el temps passà sense adonar-nos-en i ens havíem
quedat sols. Vàrem iniciat el camí de tronada. Quin espant !!! No trobàvem el corriol per on
havíem pujat. No hi havia manera tots els camins quedaven tallats. La situació començava
a ser angoixant, però vaig preferir descansar una estona per recuperar forces i tornar a la
recerca del camí. 
Per fí vàrem trobar una ampla pista que segur ens portaria al refugi i al
cotxe. Va ser una caminada llarga, la gran es queixava de les esgarrinxades de les cames,
la mitjana s'adormia caminant i el petit a coll meu va quedar broncejat només d'un costat.
A mig camí un cotxe ens recollir i ens apropà al nostra cotxe. Era ja mitja tarda i vàrem haver d'aturar-nos per menjar alguna cosa.


Després d'aquest dura experiència ens costa un cert temps recuperar la confiança per tornar

a la muntanya sols, però poc a poc ho vàrem aconseguir, oblidàrem les pors i tornàrem a fer
sortides en família per gaudir de la natura i ensenyar al nois a respectar-la i estimar-la.