dimarts, 26 de gener del 2016



TANKES





M'enlluernava
 per la claror daurada, 
que furiosa
 topava en la part alta
 dels vells murs de les cases.









Ens vam asseure
 en cadires de vímet
 sobre la sorra,
 sota una fina roba
 d'un suau color maragda.






No m'adonava
d'estacions ni vida,
sempre tancada,
felicitat eixorca 
sense gaudir les coses.



HAIKUS



Galtes enceses,
 els seus ulls em miraven
 amb gran tendresa.




Quan em mirava,
aquell home burleta,
 m'empegueïa.

Els seus ulls grisos
 amb la llum de la posta
 centellejaven.



              
Si caminava
pels carrers del meu barri
plena em sentia.

Aquella tarda
la solitud sentia
com pedra viva

Em capolava
vísceres una a una,
i també el sexe.


Ell em mirava,
ple de llum a la cara,
amb un somriure.

Jo m'ofegava
enmig d'una tempesta
desconeguda.



No era pas burla,
 els seus ulls em miraven,
 em desitjava.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada