DESPERTAR D'UN SOMNI

Sempre que passejo tranqui·lament en bicicleta penso en un gran parc londinenc. Amb l'ocàs estival el parc es pinta de mil colors: ocres, marrons, grocs, vermells, verds pastosos ... Quin sintonia de llums i reflexos espurnejan sobre l'aigua que suau va lliscant entre les pedres d'un petit rierol. 

Sembla que el temps s'hagi aturat. Un esquirol puja i baixa pel rugós tronc d'un roure. Un picot prepara el seu cau pel llarg hivern.

 

Ja vespreja i comença a escoltar-se la "brama" dels cérvols vermells. 

De sobte, el xiscle estrident del fre d'un cotxe, i després d'un silenci, uns segons de silenci, tot ha canviat. Jo sóc amb la bicicleta enmig d'un transit infernal en un carrer de Barcelona, tot són crits i soroll. Em trobo enmig d'una espessa boira de fums. Els colors han fugit, ara tot és grisor.