Llàgrimes plenes,
seguides, abundoses,
com fil de plata,
tremoloses filaven
damunt les meves galtes.
Sense adornar-me
jo vivia la vida
com adormida
acceptant-ne les coses
com venien i anaven.
Plor d'enyorança,
d'avorriment, d'angoixa,
llarga agonia.
Al costat d'ella
m'aferrava a la vida
que m'oferia.
.
del pati on hi plovia,claror grisenca.
El seu bigoti
refregava ma galta
i m'excitava.
Llegia el llibre
assegut a la soca
d'una olivera.
En la penombra,
persianes tancades,
la cambra freda.
Carrers del poble
on el sol mai no arriba
a tocar a terra.
Una calrada
m'encenia les galtes,
m'avergonyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada