Lisboa

Si un dia em perdo, volent perdre’m, i si voleu buscar-me, hauríeu d’anar a Lisboa.No se dir-vos un perquè o no sóc conscient de saber-lo.

Potser podria destacar la llum de tarda, quan el sol vol enfonsar-se en el mar, una hora seductora! O potser el passejar pels carrers amb les llambordes quadrades, disposades en formes i colors pels “calceteiros”. 

O anar a “A Brasileira”, en ple Chiado, i prendre un cafè assegut al costat de l’estàtua d’en Pessoa. O, sinó, pujar a l’Alfama  amb el tramvia i anar baixant poc a poc cap a “La Baixa”, tot gaudint dels colors i les olors. O el escoltar algun que altre fado mentre beus un Porto. O menjar un “pasteis de Belém” just al costat de “Os Jeronimos”. O mirant els ocells a l’estuari “do Teixo”. O mirant les teulades de la Baixa des de l’elevador de Santa Justa.

Hi ha molts més punts on estar a Lisboa, segur que me’n deixo molts, però…, ara recordo: em veig passejant per la “feria de la Ladra”, tot observant tot el que s’hi ven i regatejant en cas d’interessar-me alguna cosa.

Bé, que més puc dir-vos, tot i que podria parlar-ne molt més, Lisboa m’agrada, m’hi sento còmode i fins i tot l’idioma no me’s tant llunyà. Si sabeu que m’he perdut, ja sabeu on buscar-me, si voleu.

Joaquim Surribas

novembre 2015 - gener 2016