Una tarda em trobava sol en una pineda; m'havia ajagut sobre el llit de pinassa i somniava. Vesprejava i els darrers raigs de sol brillaven sobre el mar; els reflexos rogencs de la posta acaronaven els cabell rossos de la meva companya ataronjant-los, els seus ulls brillaven intensament.




L'aire fresc que pujava de la platja amb olor de mar, el vol de les gavines, el cel blau ...
Quin paisatge més preciós! Però ... quan he obert els ulls tot ha deixat d'existir.                      

TANKA

Dins el boscatge 

sembrat de bruc i espígol

ningú no hi veia

caracoles terrestres

blanques filles de  Gea.