Cada vegada m'ensenyava coses noves: en les nostres passejades per la serra de Collserola, en Jaume, em feia veure les diferències entre l'estepa blanca, amb les seves flors color rosa que semblen de paper, i l'estepa borrera o l'estepa negra amb les seves flors blanques.

Un altre dia m'ensenyava com són de diferents les fulles i els aglans del roure, l'alzina o el garric. 

També contemplàvem sovint com s'enfilen i arrapen als troncs       l'heura i l'arítjol. 
M'explicava també com distingir un pi blanc, amb les seves pinyes còniques, i el pi pinyer de fulles més allargades i pinyes més grosses i arrodonides. 
Vaig aprendre també que l'arboç ens dona unes cireretes que són molt bones per fer-ne confitura i que de l'arç blanc en podem fer una tisana sedant i tonificant.



HAIKÚS


El vell gramòfon

acords feia i desfeia
amb melangia.

Amb la venjança
no es sent gens de dolcesa
però reconforta.

Aquell capvespre
d'humida melangia
tot ho amarava.