Un testimoni

Era una noia que havia nascut en la segona dècada del segle XX. Quan tenia a dos anys emmalaltí i quedà paralítica de cintura en avall. Per moure’s li caldrien sempre  uns aparells ortopèdics i dues crosses. Així va viure la seva infantesa, la seva joventut i una crua guerra civil. 

Quan ja tenia trenta anys la seva germana va tenir el seu primer fill i com que ella no en podria tenir, la seva germana va voler que ella se’n ocupés i li fes de mare ja que a ella li calia treballar.

 Ella es dedicar plenament a cuidar aquell infant, ensenyant-li  els valors més importants de la vida.

Li ensenya de lletra, jocs ...estimar el país, els llibres, la música ... i sobretot a no defallir mai davant les adversitats. Quan va fer set anys el noi marxà a viure amb els pares i els germans;  tota la vida però la tingué a ella com el referent en qui emmirallar-se.