NOU RECULL DE TANKES I HAIKUS
Quan a la tarda
dels ametllers les fulles
tan cristal·lines,
es tornaven opaques,
feien bellumes tristes.
Les oronelles
feien el niu al ràfec
de la teulada,
i es veia un arc de pluja
entre la nuvolada.
Queia la tarda
flors blanques i rosades
amb verdes fulles
ens ombrejaven l’aire
d’espurnes irisades.
Borinots negres
passaven per ma vida,
ires somortes
i secrets tremolosos
de ventures incertes.
la tardor ja regnava,
els dies grisos
i planava la boira
fonent les llunyanies.
Mes ulls posava
en el disc blanc de plata
clar com el vidre
era bell i solemne
en la seva nuesa.
Ell se n’anava,
tenia mes orelles
del tot tancades
per a qualsevol cosa
i els sentits maçolant-se.
Era l’orgasme,
la fúria salvatge
que jo esperava,
un plaer que expandia
onades xucladores.
Ell em besava,
el coll, els pits, la boca
i també els braços,
mes aviat em xuclava,
tot eren llumenetes.
una fresqueta dolça
suau hi passava.
Els dies grisos
ja la boira planava
sobre la vila.
Aquell canonge
amb la seva casulla
endiumenjada.
L’espessa boira
que tot ho enterbolia
neguitejava.
De mica en mica
es reblanir la pedra
alleugerint-me.
Un llarg orgasme,
el meu cos s’esqueixava
sense reserves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada