Oh! sintonia
de llums i de reflexos,
com espurnegen
sobre l'aigua encantada
del recòndit paratge.
Quan jo pensava
amb la meva marona,
la meva amiga.
sentia una gran pena
que m'amarava tota.
Ell m'abraçava
amb aquell mateix flaire,
sentor d'ovella,
un poc amorosida
amb olor de garriga.
Una abraçada
em feu fogosa i plena,
caient a terra
agafats rodolàrem
per damunt la llaurada.
En plena fosca
els picarols sonaven
amb alegria.
Llençols amb randa,
ben blancs i cotonosos,
perfumen l'aire.
Record mumare,
va passar com una ombra,
tènue tristesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada